La bèstia indomable és com els castellers (jo en sóc) anomenem el castell més difícil que hi ha, i ho és no per l’alçada de la construcció, sinó per la fragilitat de l’estructura.
La bèstia indomable és una torre (dos castellers de base) de vuit pisos d’alçada, sense res més que una pinya per donar estabilitat al castell, sense folre, que és el que se li sol ficar a un castell tant alt i fràgil.
El sobrenom també li ve, per què en tota la història documentada dels castells, mai s’havia pogut descarregar, només s’havia pogut carregat i en contades ocasions, si la bèstia es remenava una mica, el castell es trencava com si fos de vidre, i les il·lusions dels castellers que tiraven amunt la torre, acabaven per terra...Doncs vet aquí que per tots Sants, la colla més en forma del moment, la dels Castellers de Vilafranca (cinc vegades guanyadora del concurs de castells de Tarragona), va aconseguir carregar i descarregar la famosa bèstia indomable, la torre de vuit neta, l’estructura més difícil i delicada de totes les que es poden imaginar en el mon casteller. Ho feren amb una execució perfecta, sense cap errada, concentrats a tope, semblava fàcil i tot! Ràpids i segurs. Hores i hores d’assaig, proves i més proves, l’hora de la veritat els hi va resultar propícia. Felicitats!
És impressionant haver-la vist, és impressionant ser una de les dos mil cinc centes persones que omplíem aquella plaça, i el més impressionant és ser-hi vestit de casteller, enfaixat, amb les pulsacions al màxim, veure una colla descarregant la bèstia indomable et dona la tranquil·litat i la seguretat de creure que tot es possible, que tot el que ens proposem és viable, que no existeix el sostre, que sempre em de mirar amunt. Un casteller savi i vell de la colla em va dir: “Josep Mª, sempre podràs dir que tu hi eres a aquesta plaça el dia que es va descarregar per primera vegada la torre de vuit neta”.
Felicitats lagartos, sou un exemple per les colles castelleres. Gràcies i sempre amunt.
